Quan el desig fa el seu cami a soles
il el cor no li pot fer senyal de cap llei,
sovint llavors entrem en les ombres
quand el cos voluptuos no es vol sotmès.
Curios aquest huma que es pensa
centre del mon quan ni tan sols es reconeix
i mentre tot aixo t'escrit
em sé eslau del desig
quand m'acosto a ala teva pell.

Tenim ressons tan secrets dins notre
i massa sovient no en sabem quasi res,
pensem que anem per un cami placid
on tot es ben previst i res no ens corpren,
pero arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres
i sentiments.

M'agrada aixi deixar-me anar
pels carrers del desig
quand m'ofrenes la teva pell.

Quan el desig no fa el cami a soles
i busca companya en la solitud,
el cor naufraga en un mar d'angoixes
i el cos neguiteja sense aixopluc,
desig de passio extrema
que ens neix al sexe d'un somni mai satisfet,
si ara puc dir-m'ho es perque
tinc amb tu aquest desig
que em fa esclau del meu sentiment.

Anem bastint un gest rutinari
pero arriba de sobte el desig....