|
|
| |
J’ avais quinze ans, c’était en 1968...
Je voulais que des fleurs naissent à chaque instant,
j’ avais peur, je cherchais des compagnons pour descendre dans la
rue...
« Campanades », « Vergès », « Fé no es esperar »,
« Ara i aqui »,
« Vida », « Astres »...
J'ai voté Mitterrand les yeux fermés et il a fallu me
boucher les oreilles,
je me cherchais dans le vent, les nuages sont partis,
le brouillard
m'est resté.
C’est moi qui ai dû annoncer la mort d'Ovidi Montllor à
Laura pendant l’entracte d'un concert à Toulouse
(salle
Nougaro).
J'en ai encore les larmes aux yeux...
À un autre concert (à la Halle aux Grains), il y avait dans
ma tête la musique
du « cant dels ocells » : Lluís l'a chanté.
Une osmose. Je ne savais
pas qu’il l'avait adapté.
J'ai encore pleuré.
J’ai partagé Lluís avec des femmes pendant 30 ans.
Je me demande si c’est bien raisonnable de vivre
maintenant avec une
femme qui ne le connaît pas.
Et qui ne pourra pas le voir sur scène.
Il aura fallu qu’il fasse un dernier concert pour que j'en ai
des
images...
Llastima.
Joan
>> Télécharger les souvenirs d'enfance de Joan - cliquer ici
|
 |
Tenia quinze anys, era 1968...
volia que neixin flors a cada instant, tenia por, buscaba els
companys per anar al carrer...
campanades, Verges, fé no es esperar, ara i aqui, vida, Astres...
He votat Mitterrand tancant els ulls i m'ha calgut tapar-me
les orelles...
em buscava en el vent, els nuvols han marxat,
m'ha quedat la boira.
Soc jo que he hagut d'anunciar la mort d'Ovidi Montllor a
Laura durant un entreacte d'un concert en Toulouse (salle
Nougaro).
Encara tinc les llàgrimes encallades...
A un altre concert (à la Halle aux grains), tenia el cant dels
ocells present : Lluís l'ha cantat. Una osmosi.No sabia que
l'havia adaptat. Encara he plorat.
He compartit Lluís amb dones durant 30 anys.
Em pregunto si és ben raonable ara que visc amb una dona
que no el coneix.
I que no el podrà veure en escena.
Ha calgut que faci un últim concert perquè en tinc imatges...
Llastima.
Joan |
|
|